A PUNT DE DEIXAR BALI

Em queden un parell d'hores per marxar de Bali, i ara es fa dificil deixar aquesta petita illa plena d'histories, llocs i persones entranyables per anar a la gran Australia. A Bali vam tenir la sort de poder viure de prop la seva peculiar cultura quan vam assistir a una cerimonia a un temple d'Ubud. Va ser impressionant, hi havia un munt de gent vestida per a l'ocasio, cares alegres i un ambient d'allo mes festiu. Alla mateix, per la nit, vam veure el ball tradicional balines i el ball del Barong, dos monstres que representen el be i el mal. D'aquest ultim ball s'ha de dir que no era gaire espectacular pero l'emocio i l'espectacio amb que tothom ho vivia se'ns encomanava. Ja fora de la capital vam veure camps d'arros que ocupen grans extensions de terreny i que moldegen valls senceres. A l'est de l'illa vam fer una mica de platja i vam visitar temples i un dia de matinada vam pujar el Mont Agung, un volca de 3000 metres que domina l'illa i que es sagrat pels balinesos. Ens vam llevar a les tres i vam pujar de nit, tota una experiencia!! per no parlar de les vistes que vam poder gaudir. Ja aficionats al tema muntanyos vam pujar el Mont Batur, un volca de 1700 metres que encara esta actiu. El vam pujar de matinada i les vistes van ser altra vegada sensacionals, llastima que estava ple de turistes i que la pujada s'assemblava una mica a una excursio de campaments. Ja per ultim vam visitar les platges volcaniques de Lovina, al nord, per despres tornar cap a Ubud a descansar a casa d'en Paetry, el nostre guru particular!!

Se'ns dubte una de les coses que cal destacar es la gent que hem trobat, sobretot al llocs mes rurals. Sempre al carrer, asseguts, xerrant, sense fer res concret, amb alguna dona trginant quelcom sobre el cap i amb nens jugant amunt i avall o fent volar un estel fet d'una bossa de plastic. I tothom somreia. Qui sabia una mica d'angles venia a parlar amb nosaltres i qui no, ens mirava i reia o senzillament se'ns acostava i esperava que reempreguessim la marxa, prou desconcertant de vegades. Els nens eren guapissims i molt innocents, i en les zones rurals quedaven ben sorpresos de la nostra presencia. I aixi crec que passen els dies en aquesta illa; al carrer, disfrutant de la incondicional companyia dels altres, sense esperar res mes. Recordo que que a dalt de tot del Mont Agung, tot xerrant amb el guia, li explicavem que al nostre pais es treballa molt per pagar una casa i un cotxe i que la gent sempre deu els diners al banc. Tots reconeixiem que el nivell de vida es completament diferent, es clar, pero al guia li sobtava molt allo que li deiem. Reia i ens deia que al nostre pais el temps es diners, i entre mes rialles, ens explicava que a Bali el temps ben be que no importa gens. I aixo crec que es el record que vull tenir d'aquesta illa: el viure sense demanar res al temps, convivint amb els que tens a prop, gaudint, tot i la seva humilitat i gairebe miseria, de tots els moments del dia. Perque potser quan el temps no importa es quan es pot disfrutar de veritat.

Apa, aixo va pels dies que no he escrit, espero que us agradin les fotos de Bali que finalment he pogut penjar!! Records i cap a Australia!!!