Quants dies sense escriure!! Es hora de recuperar el temps perdut!!
Poques hores, que dic hores!, minuts despres de retrobar el Jordi i la Nuria a Melbourne vam comprar el bitllet per anar a Tasmania. Un lloc que sempre m'ha atret pel seu nom exotic, i que sempre he associat amb la idea de paradis perdut i remot. Tot just aterrar al nord de l'illa vam veure els prats verds, els rius amples i sinuosos, i la tranquil.la poblacio de Lauceston. I una idea ens va venir a tots al cap: just a l'altre costat del mon hi ha un lloc com Irlanda. Aixi que d'alguna manera aquests dies ens sentim lluny i, a la vegada, a prop d'alla on vivim.
Tambe nomes aterrar vam veure les dificultats que hi ha per moure's per l'illa i l'alt preus dels albergs. Aixi doncs, no ens ho vam pensar ni un moment i vam anar directes a llogar una campervan! Carretera i manta, amics! Quina experiencia tan bona aixo d'anar sempre amb la casa a sobre i de poder parar alla on vols. I aixo de la manta no es nomes un dir, es una autentica necessitat ja que aqui a les vostres antipodes hi fa un fred que pela. Ah! I parlant de viure del reves, despres d'un mes a l'hemisferi sud certifico que l'aigua s'escola pel desaigua en l'altre sentit, i no, per ara no em puja la sang al cap.
Doncs allo que deia... que amb la furgo anem ben contents cuinant menjar ben bo i aprofitant les barbacoes de gas publiques que trobem pel cami; tot un exemple de civisme. Despres d'estar per Lauceston, al nord, el segon dia vam visitar la costa nord, on el paisatge es ben similar a Irlanda. Despres vam baixar per l'oest fins arribar al parc natural de Cradle Mountain. Alla un dia vam fer una caminada de tres hores atravessant un bosc espectacular. Era exageradament humit, els arbres de tronc prim i sinuos estaven recoberts de molsa i fins i tot la terra s'enfonsava sota els nostres peus deixant-hi pujar nomes aigua; si hi afegim el dia boiros i plujos que va fer, l'efecte no podia ser mes magic.
L'endema vam pujar la muntanya principal del parc natural, Cradle Mountain. No teniem cap esperanca de tenir un bon dia perque ens van dir que, per estadistica, de cada deu dies en feia un de bo, pero com que sembla que sempre estem de sort, un cel sere i un sol radiant ens van donar el bon dia i ens van acompanyar durant tota la caminada. La pujada es va complicar al final per culpa de la forma de les roques i de la neu que hi havia a sobre. Pero finalment, despres de mes de tres hores, ho vam aconseguir. La vista era espectacular i el cim tenia una forma molt peculiar. Durant la baixada tot va anar be fins que la Nuria es va fer un esguinc al turmell. Com va poder va acabar el cami fins a la furgo i cap a l'hospital. Ara ha de fer repos uns dies i recuperar-se perque encara li queden molts paisos per anar!!
Del parc natural vam anar cap al sud. Vam parar a poblets molt petits i tranquils. I es que a Tasmania hi viu nomes mig milio de persones i un 25 per cent del terreny son parcs naturals. Avui hem arribat al sud, a Hobart, la capital, una ciutat costanera ben arregladeta.
Per acabar dir-vos que sens dubte una de les vivencies mes emocionants de Tasmania es poder veure els marsupials que encara hi queden i que pots trobar passejant o a prop de la carretera. Hem vist una pila de Wallabies, un cangur que fa entre 40 i 70 cm, el Wombat, una mena d'osset petit i molt gracios, i el ferotge dimoni de Tasmania. Tambe n'hi ha d'altres que encara no hem vist i que esperem trobar en el dies que anirem pujant per l'est. A veure si hi ha sort!!
Salut!! I ens veiem aviat!! Que avui m'he adonat que em queden menys de dues setmanes de viatge!!
Ah! I que al final no vaig a Tailandia. Fa unes setmanes vaig canviar el bitllet i m'estare a Australia fins el dia 19. Els motius son que a Tailandia ja ha comencat l'epoca de pluges i que tothom m'ha dit que amb nomes 9 dies em quedaria amb la mel als llavis. Qui sap? Potser podria ser un objectiu per un proper viatge...
Salut!!
